18 d’abr. 2011

El Primer Barça-Madrid i la F1

Hello :)

Un clàssic descafeïnat

Quin cap de setmana hem tingut! Primer de tot, el primer dels quatre clàssics que ens esperen, que va acabar amb 1-1 amb bastantes coses que passo a analitzar una mica.
En primer lloc, mal partit de futbol en general, sobretot gràcies al plantejament de Mourinho (es veia a venir) ultradefensiu amb un trivot format per Pepe, Kedhira i X.Alonso, la veritat que el Barça tampoc es pot dir que fes un partit brillant però de totes formes, al Barça li valia l'empat i de la manera que plantejava el partit el Madrid l'empat era un resultat que semblava, com a mínim, garantitzat. Ens quedarà el dubte si el Barça en un partit en el que necessiti la victòria, per exemple el de dimecres, com atacarà de forma més vertical aquesta defensa un tipus d'atac per el qual es vital que tan Pedro com Villa estiguin més afinats i en forma, si bé aquest últim va provocar dos penalts, només un xiulat i transformat per Messi en el que va ser l'únic gol del Barça al partit. CR7, va empatar també de penal, passaré de comentar l'actuació arbitral perquè crec que això s'allargaria un pel massa i no és plan, ara bé, el Barça va perdre totalment el comandament del partit a partir del 0-1 i de que el Madrid es quedés amb 10 i la cosa hauria pogut acabar tan 1-2 com 2-1 i això no és bo, veurem dimecres què passa.

És possible guanyar a Vettel i Red Bull.

En un cap de setmana marcat per les alternatives, el GP de la Xina, es va decidir en una cursa trepidant i plena d'alternatives, van arribar a liderar el Gran Premi: Alonso, Massa, Rosberg, Vettel i Hamilton, i va ser aquest últim qui es va endur la victòria. La estratègia de pneumàtics va jugar un factor clau i al final es va demostrar que la opció de fer tres aturades, era l'adequada i si no que li ho preguntin a Alonso, setè, desconegut i perdut durant tota la cursa, superat a la sortida i també en el ritme respecte inclús el seu company d'equip. Vettel va començar bé, amb bon ritme, però la estratègia de dues aturades, obligant-lo a fer les últimes 23 voltes amb un mateix pneumàtic, el dur, va provocar que Hamilton, de tres aturades, i amb les rodes molt més fresques, l'avancés com un avió a la part final de la cursa, un Hamilton ben acompanyat pel seu company d'equip Button (4º) i que confirma que McLaren i sobretot a Hamilton com a grans alternatives al domini de Red Bull. Bona cursa també de Webber, sortia 18é després de problemes amb el KERS el dissabte i d'un error d'estratègia de l'equip, per finalitzar 3r en una remuntada memorable que firmaria qualsevol campió del món, demostra que encara té ganes de lluitar malgrat l'evident tracte de favor de l'escuderia austríaca respecte a Vettel. Mercedes GP i Renault van intercambiar els papers respecte les dues primeres curses, l'escuderia alemanya ha prés el paper de la francesa com a quarta força de la graella i es va veure demostrat amb la 5a posició de Rosberg (4t en graella), un pel enganyosa, ja que Nico va tenir opcions de victòria fins que una excursió en un intent d'avançar a Massa li va costar les opcions de podi i qui sap si de victòria, Schumi per la seva banda va realitzar una bona cursa però es va veure massa lastrat per una nova lamentable classificació (14º) també afectat per la bandera vermella de Petrov a la Q2 de dissabte. Per a mi aquestes són les notes ;)
10- Hamilton: Imparable
9- Webber. Increïble cursa
8-Vettel: Nova Pole, estratègia poc flexible en cursa
7- Button: Molt Constant
6- Rosberg: Espectacular, traient el màxim rendiment al cotxe
5- Mercedes GP: Traient una mica el cap
4- Renault: Baixada important
3- Toro Rosso: Tiran pel terra una nova gran qualificació d'Alguersuari (7º)
2- Ferrari: No troba el camí tan bo que havia trobat a final del 2010
1- Alonso: Molt mala cursa, superat pel company d'equip.

Això és tot, m'envaig a mirar el Knicks-Boston, primer partit de la sèrie, promet bastant! Que vagi molt bé ;)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada