S'ha acabat, la marató de clàssics ha arribat al seu punt culminant, la tornada de les semifinals de la Champions League i la veritat que, almenys en aquesta competició les coses no han pogut anar a millor, segona final a l'era guardiola, encadenant ja 4 semifinals seguides i 5 de les últimes 6.
Ahir un empat, la veritat que una mica enganyós i que va deixar a cadascú al lloc que li pertoca per el que ha anat demostrant en aquests 4 partits, al Barça a la final de Champions i al Madrid plorant pels àrbitres, si bé els blancs han pogut guanyar un títol al Barça després de guanyar justament amb les seves armes a la final de copa, en la resta de clàssics s'ha reflexat novament la superioritat pel Barça que intenten desvirtuar amb artimanyes arbitrals totalment fora de lloc i més digne del trist Barça de Gaspart i companyia on el victimisme era més que patent, tot s'ha de dir, el Barça va tenir el seu moment dur en aquesta sèrie de clàssics, perdre la final de copa i el va superar de manera molt diferent al Madrid, felicitant al rival i mirant endavant per a mi això i una mica més de futbol és l'únic que li falta al Madrid per estar a l'altura del Barça perquè per nivell de plantilla no serà, ah i els gestos de Mourinho i CR7 a l'aeroport, lamentables!
De totes formes és el que he dit, cada un està ara al seu lloc, i el Barça faria bé en desmarcar-se de totes les acusacions madridistes sobre compra d'àrbitres i centrar-se en la final de la Champions que segurament serà contra el Manchester United, un rival que encadena si contem la d'aquest any, 3 finals en 4 anys, oju!
Res més, Wembley ens espera la nit del 28 de maig i a veure si podem celebrar el títol de lliga el diumenge contra l'Espanyol si el Madrid no guanya a Sevilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada